Opinió
Per on transiten més d’un milió de persones a l’any, trobem una placa de marbre on es reprodueix un fragment de l’elogi que Pere el Cerimoniós va fer de l’Acròpoli d’Atenes el 1380. Diu així: “Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia”. És una lloança escrita amb lletres picades a mà en el dit llenç de marbre blanc que hi és a l’entrada d’honor d’aquest conjunt monumental, als peus dels Propileus de l’Acròpoli d’Atenes, al costat de la porta de Beulé.
Cal dir que quan el rei En Pere quan deia “castell” volia dir el conjunt arquitectònic amb el Partenó inclòs que corona el turó, quan deia “Cetines” volia dir Atenes i “mont” era “món”.
La veritat, després de veure una de les meravelles del món, bressol on es van forjar el pensament i els valors democràtics de la nostra societat actual. Tot un símbol present en la icona de la UNESCO, com és el Partenó i l’Acròpoli d’Atenes, que enlluernen per la seua bellesa i pel seu significat, topetar-se de cop, entre columnes clàssiques, al bell mig del propileu, amb una placa que fa memòria de la nostra història com a poble valencià i una frase en la nostra llengua, sorprén, destorba i commou.
Aquesta placa demostra tantes coses. Com els vincles de més de set segles entre l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Acròpoli, on queda de manifest que l’elogi del rei Pere el Cerimoniós n’és un testimoni destacat. Aquest l’elogi reial “constitueix el primer testimoni, després de llargs segles, que Occident tornava a tenir consciència de les incomparables belleses del Partenó”, en paraules de l’historiador alemany Ferdinand Gregorovius dites a finals del segle XIX. Però, també la importància del català com a llengua que va recórrer la mediterrània i va servir per al desenvolupament social, econòmic i cultural de les terres i països riberencs del Mediterrani, durant segles. Una prova més per estar orgullós de parlar-la, sentir-la i estimar-la.
Perè el Cerimoniós o el del “Punyalet”, segons les cròniques, era home culte i aficionat a la història, escultura i l’arquitectura. Influenciat per les converses amb Joan Boïl, bisbe de Mègara (Grècia), un 11 de setembre de 1380, va ordenar al seu tresorer que pagara el salari de dotze ballesters per a protegir l’Acròpoli d’Atenes, perquè era “la més preuada joia del món, tal que amb prou feines tots els reis cristians junts podrien construir-ne una altra igual”. La qual cosa, demostra la gran estima per aquestes joies arquitectòniques i tresors artístics i demostra que la dotació dels ballesters no només es va deure a raons estratègiques, sinó també al “desig de salvar i conservar al mateix temps els de la monumental fortalesa”. Un elogi fet de l’estil clàssic, cent anys abans que el Renaixement el valorés.
Vull recordar que el darrer ple del mes de juliol, des de COMPROMÍS, vam presentar una moció al Plenari de l’ajuntament perquè el llatí i del grec I la cultura clàssica siguen patrimoni cultural immaterial de la humanitat declarat per la UNESCO. I aquesta fantàstica mostra, aquesta placa escrita en marbre en l’Acròpoli d’Atenes, que elogia el classicisme grec, em reforça, més si cal, la necessitat i l’obligació que tenim per salvaguardar el llegat clàssic i conservar, protegir La cultura clàssica i el llatí i grec i continuar difonent tot aquest moviment cultural al voltant de la cultura clàssica com hi fem a Sagunt.
El text original català que encapçala la inscripció és traduït a sota l’anglés, al grec i al castellà.
Cal dir que la iniciativa de posar-ne aquesta placa amb l’elogi de Pere el Cerimoniós, ha estat d’Eusebi Ayensa, un empordanés catedràtic de grec i traductor de Kavafis, que dirigeix l’Institut Cervantes d’Atenes. L’Institut Cervantes i el Ministeri d’Exteriors de l’Estat Espanyol signen la placa. Ara, també les nostres llengües pròpies haurien de tenir molta més consideració per part d’altres ministeris, com ha tingut en aquest cas concret, el d’Exteriors. I per descomptat, que comunicacions de premsa i escrits, no tergiversen la història, hem de recordar que en aquell moment no existia Espanya com a realitat política en aquell moment.
Pere III de Catalunya-Aragó. Pere IV d’Aragó, Pere II de València i també duc d’Atenes i de Neopàtria (1319-1387), conegut com “el Cerimoniós” o el del Punyalet”, va ser un dels grans reis de València. Rei també de catalans, balears i aragonesos. Es tracta del rei que més petjada ha deixat en la simbologia valenciana. Va ser el rei que va organitzar minuciosament l’aparell de l’estat de la Corona d’Aragó, assegurar l’estabilitat interior, que va saber recompondre els territoris conquerits pels seus predecessors i que va donar un impuls definitiu al país en uns anys de recessió econòmica.
José Manuel Tarazona Jurado
Regidor d’Educació, SAIC i Transparència de l’Ajuntament de Sagunt