40 associacions cíviques del País Valencià, principalment, Múrcia i Almeria es manifesten contra la pèrdua d’arenals i els plans de delimitacions del Ministeri de Transició Ecològica
Notícia apareguda en El País
Fernando Doblas es pregunta pel sentit “de regenerar les platges, plenes de pedres, que han perdut desenes de metres d’amplada en només dos anys, amb milions de metres cúbics d’arena, si després no es fa res per retenir-la”. Aquest exdirector de comunicació de l’Agència Espacial Europea ha estat testimoni, com molts altres, de la degradació de la platja saguntina d’Almardà, a tocar de Canet de Berenguer, on estiueja. Va decidir mobilitzar-se i es va sumar al moviment cívic Mediterrània que, promogut per la plataforma Morro de Gos d’Oropesa, va reunir ahir per la vesprada-nit uns centenars de veïns i estiuejants a les platges esmentades i molts més en una trentena de municipis del litoral mediterrani del País Valencià, principalment, però també de Múrcia i Almeria.
“Hem de fer alguna cosa. Açò és indignant”, afirmava Doblas mentre els manifestants formaven les lletres SOS sobre l’arena. Una d’elles, Eva Gil comentava que ella també ha presenciat com “les platges han anat canviant la seva fesomia sense que s’observara cap actuació directa per parar este canvi”. Un altre veí assegurava que era incomprensible que en estes platges onegen les banderes blaves per les seues condicions mediambientals, sanitàries i d’accessibilitat amb com n’és de perillós i dificultós entrar a la mar per la presència massiva de pedres.
L’empitjorament ha sigut gradual, però el temporal Glòria de fa dos anys va accelerar la degradació, reduint vora uns 40 metres l’amplada d’aquesta platja, va explicar a aquest diari l’alcalde de Canet, Pere Joan Antoni Chordà. I els temporals no fan més que multiplicar-se pel canvi climàtic. L’alcalde de Sagunt, el també socialista Darío Moreno, va participar en la protesta recolzada per tots els partits, va explicar els plans previstos per regenerar les platges i va expressar la voluntat de reunir-se amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, després de fer-ho amb el responsable autonòmic de la direcció de Costes.
A les marxes al llarg del territori també es va repetir la presència de representants de diverses formacions, si bé la convocatòria per a ahir a les 20 hores va partir de les 40 associacions cíviques aglutinades al voltant de Mediterrània. La plataforma Morro de Gos d’Oropesa, a Castelló, és una de les més actives a les protestes reiterades per la desaparició del seu arenal, entre altres raons, per la construcció d’espigons per donar cobertura a Marina d’Or el 2015, segons ha denunciat la portaveu veïnal Elena Sánchez. Els afectats demanen solucions com tancar la platja perllongant un espigó natural anomenat l’illeta, entre altres alternatives, com els arrecies o dics externs. Els espigons d’Almenara, beneficiosos per als veïns, són objecte de crítica dels saguntins.
La problemàtica és molt variada i inclou les reivindicacions dels propietaris d’antigues cases de pescadors a Nules, per exemple, a primera línia de platja, que demanen al Ministeri de Transició Ecològica que no les enderroque i les respecte com a patrimoni històric d’una forma de vida, de la idiosincràsia del poble, sense relació amb el model de turisme massiu.
Les al·lusions als espigons i als ports, així com també la proposta d’instal·lar esculls davant de la costa per contenir l’acció de les tempestes sobre les platges, són constants. En nombrosos casos, els espigons provoquen l’acumulació d’e sorra’arena a les platges del Nord i l’erosió de les del Sud. El creixement històric del Port de València és un exemple documentat d’aquest comportament de la mar i de l’acció de l’home, fet que va comportar la desaparició de la platja de Natzaret i la reducció progressiva de la platja del Saler, els veïns del qual també van sortir ahir a protestar.
Una situació que es denuncia al manifest llegit al final de les manifestacions d’ahir: “Passen els anys i l’arena va desapareixent sense que es faça res per evitar-ho, només pegats i promeses que no es compleixen”. Per això, es demana al Govern “un canvi legislatiu i una nova planificació que permeta la regeneració i la sostenibilitat de les nostres platges. Des de fa milers d’anys la morfologia de la costa s’ha mantingut estable fins a la construcció massiva de ports i embassaments, concebuts pel bé comú i per generar riquesa. Tot i això, estan retenint milions de metres cúbics d’arena que abans la natura dipositava a les nostres platges i les mantenies estables. Les seues conseqüències han estat terribles, deteriorant els ecosistemes marins i terrestres i provocant que la mar engolirà sense control les nostres platges, els seus cordons dunars, poblats marítims i salinitzant camps de cultiu i marjaleries”.
Per tot això, es demana diàleg al Ministeri de Transició Ecològica al qual es qüestiona sobre l’acció els ports i els embassaments o si la inversió de 542 milions d’euros per a la nova ampliació del Port de València comportarà una inversió similar per “tornar al seu estat original les platges que ha fet malbé”. El manifest també es pregunta si “és just que quan avança la mar no es valoren els motius exposats i al seu torn el Ministeri avance en la delimitació del domini maritimoterrestre públic, privant els municipis i els ciutadans dels seus drets fonamentals?”
El manifest no fa cap al·lusió a la construcció massiva a la costa, a l’urbanisme descontrolat, com un dels principals problemes de les platges. Divendres passat, abans de les manifestacions d’ahir, des del Ministeri de Transició Ecològica es va recordar que la direcció general de Costes acaba d’iniciar els tràmits per extreure 66 milions de metres cúbics d’arena davant de la costa de Cullera que servirà per regenerar desenes de platges valencianes, entre Sagunt i Pilar de la Foradada. El pla està pressupostat amb més de 1.200 milions d’euros i té un termini d’execució de 10 anys. També es va apuntar la importància de renaturalitzar els rius amb plans d’actuació i es va incidir que la construcció a la línia litoral danya les defenses naturals de la costa.