La setmana passada va celebrar-se el segon congrés comarcal de Joves PV Camp de Morvedre – Alt Palància. L’acte va servir per inaugurar, de manera oficial, l’espai dels Joves a la seu del Port de Sagunt. A més, van renovar-se els càrrecs donant forma a un equip de persones amb moltes ganes de continuar reivindicant més valencianisme, ecologisme, feminisme, i antifeixisme. Així, sense ambages, clar i net. En uns temps en els que s’ha d’anar amb compte en què es diu i de quina manera per tal “d’ampliar la base”, el jovent parla de manera clara i directa. Els Joves PV són nacionalistes, volen un futur net on poder viure en un entorn saludable, mirant cap a un futur d’igualtat plena i no només estant en contra de posicions reaccionàries, també combatent-les.
La societat viu un moment de veritable incertesa: guerres pels recursos energètics, migracions climàtiques, inflació, etc. La gent que ha tirat del carro en les últimes dècades, fent front a totes les incerteses que ens han colpejat, ja té les bateries quasi esgotades, i la societat necessita un relleu generacional. Si a açò li sumem a que el jovent viu amb condicions laborals pèssimes, que obliguen a tenir més d’una ocupació per tal de tindre un sou digne, i l’excés d’informació que els bombardeja constantment fomentat el consum sense límits dins d’una societat individualista i hedonista, la cosa no pinta res bé.I és en aquest context on cal valorar el pas endavant fet per una persona jove en el moment de decidir participar actívament en política.
Recorde un programa de la televisió generalista de fa una dècada, “Perdidos en la tribu”, on en principi l’objectiu semblava que era mostrar la diferència entre la nostra societat avançada i d’altres salvatges per desenvolupar. Després de veure eixe producte televisiu, conceptes com “educació”, “societat avançada”, “primer món”, canviaren completament de significat. Cada setmana tenies la oportunitat de veure com una família de blanquets europeus aprenien a respectar la naturalesa quant eixien de cacera amb una tribu que al moment d’haver mort un animal li feien una ofrena i inclús li oraven agraint-li el donar-los de menjar. Ara pensa com ha viscut i com acaba en la taula el pollastre que sopares anit… També tenies l’oportunitat de comprovar com funciona una societat amb plena ocupació, on cada integrant compleix una funció productiva pensant en el comú i en el conjunt.
Però el que, personalment, em va produir un major impacte en eixe moment, va ser en com tenien assimilat de manera natural el diàleg intergeneracional amb les persones més joves i la infància. L’escenificació d’aquest relleu es duia a terme de manera especial en el moment en que la tribu es reunia en la seua assemblea per solucionar els conflictes que, de manera periòdica, es produeixen en tots els grups humans. Durant el consell, els integrants de la tribu agafaven la paraula i eixien al centre de l’espai per tal d’alçar la veu i fer-se escoltar per la resta. I ací venia el moment més cridaner. En una de les reunions recorde com un infant d’uns vuit o nou anys prenia la paraula i exposava el seu punt de vista sense que ningú l’interrompera respectant les seues idees i el temps de participació d’una manera exemplar. I no només el respectaven i escoltaven… És que tenien en compte el que deia i articulaven solucions en base al que deia per tal de resoldre el conflicte! Sens dubte, al acabar la temporada, la idea original del programa es pegava la volta i mostrava quina era en realitat la societat avançada.
Les lluites més recents ens estan demostrant que és urgent establir un diàleg amb les generacions que es troben en la vanguàrdia de les reivindicacions més apressants. Tenen l’energia, la visió, la innocència, i les ganes de millorar el món, però una mancança molt gran en quant a ferramentes, dinàmiques de treball, i conceptes al voltant de l’acció política i associativa.
Des de Compromís per Sagunt treballem amb eixa idea. I ahí tenim el resultat: un grup de joves compromesos celebrant un congrés en la primera seu oficial del seu col·lectiu en tot el País Valencià. Està clar que el treball acaba donant els seus fruits, i ixes cares somrients carreguen les bateries dels més majors de la nostra organització de cara a les lluites que ens esperen per enfrontar en el futur pròxim.
Albert Oliver Sáez
Secretari de dinamització de Compromís per Sagunt