Si la vida és un riu que ens porta a la mar, podem navegar-lo de moltes formes. Deixant que ens porte la corrent, acostant-nos a la vora per observar un poble o un indret, relacionant-nos amb les altres barques que passen, saludant, ajudant-les, compartint…
N’hi ha d’altres navegants que no sols guaiten què succeeix a les riberes, sinó que baixen a peu de terra i, esglaiant-se al veure situacions de misèria i d’injustícia, s’arromanguen i treballen per a millorar eixes realitats vitals. Després, tornen a les seues barques i ho conten i no mai perden la moral, ni el sentiment que van experimentar allí, perquè segueixen lleials al seu compromís. Eixes, són les ONGD ( Organitzacions no governamentals pel desenvolupament).
El Dia Mundial de les ONGD va ser marcat internacionalment i reconegut el 27 de febrer de 2014 per Helen Clark, administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Hèlsinki, Finlàndia. Sabreu que es consideren ONGD només les organitzacions que compleixen 3 requisits: ser independents de les institucions, dels poders públics i els partits polítics, treballar per un bé social i fer-lo sense ànim de lucre.
Són organitzacions que tracten de millorar el món sense buscar en això un benefici econòmic.
L’objectiu d’aquest dia no és un altre que visibilitzar el treball que realitzen arreu del món i inspirar i encoratjar a les persones per a que participen més activament en aquest sector. És cert que amb el ritme frenètic que, de vegades, ens autoimposem i ens exigeix la societat, no tenim temps per a dedicar-lo i participar tant com ens agradaria en algunes organitzacions. No obstant això, sempre es pot buscar la manera de col·laborar, ja siga econòmicament en funció de les teues possibilitats, amb algun projecte aprofitant les vacances, o dedicant breus espais de temps durant la teua setmana. El més important és la voluntat d’estar present i tota aportació és benvinguda al se de les ONGD.
No és la primera vegada que dic que un dels motius pels quals em sent més orgullosa de ser la delegada de Cooperació Internacional és per poder treballar amb les ONGD locals colze a colze i poder ajudar a altres organitzacions a que duguen a terme els seus projectes arreu del món. Els voluntaris de Manos Amigas, Creu Roja del Camp de Morvedre, la Tenda de Tot el Món, Escoles Solidàries, Morvedre Acull, Salud, Educación y Desarrollo, La Casa Nueva i ADRA Camp de Morvedre són veïnes i veïns del municipi com tu i com jo i un exemple a seguir per tots nosaltres. La seua implicació s’ha duplicat en aquest temps de pandèmia, sobretot, en la gestió del Banc d’Aliments i en l’acompanyament a la gent desfavorida.
En els temps que estem vivint la cooperació i el treball de les ONGD és més fonamental que mai, i per això no tenen cabuda ni són acceptables els discursos de l’odi que qüestionen la seua gran tasca, que pretenen que les institucions no les recolzem i que, en definitiva, augmente la insolidaritat i les diferències socials entre les persones.
No vull deixar d’animar a tota la ciutadania de Sagunt a participar dels moviments associatius i de les ONGD, tant locals com internacionals. Especialment a les persones joves, per a que coneguen altres realitats i puguen enriquir-se personalment alhora que ajuden a millorar el món.
I ja sabeu, que si voleu, sempre n’hi ha lloc per pujar a les nostres barques.
Maria Josep Soriano Escrig
Regidora de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Sagunt
Publicat a El Económico