Començaré recordant el nostre il·lustre poeta i cronista, En Jaume Bru i Vidal, perquè ara fa justament quinze anys, tal dia com hui, rebia el PREMI DE LES LLETRES VALENCIANES, la més alta distinció literària que atorga la Generalitat, un gran motiu d’orgull per a tots nosaltres en un dia tan important per als valencians com és el Nou d’Octubre. L’any 1959 escrivia:
“Que jo sóc un de tants, com tu i com l’altre,
i que menge i que plore o ric, i cante,
i que em bec una copa de cervesa
o jugue a la baralla, o vaig al cine
quan em dóna la gana, o escric versos”.
Bru i Vidal se sentia un entre tants, un home senzill i corrent que escrivia versos per a retrobar-se amb ell mateix i amb els seus, sempre amb un sentiment de solidaritat i humilitat.
Solidaritat i humilitat, estos són els valors, precisament, que considerem essencials per a guiar la nostra activitat política i la vida ciutadana. Si volem millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, si volem atendre les necessitats dels més desfavorits, ho hem de fer obligatòriament des de la solidaritat i la humilitat.
Hui, Nou d’Octubre de 2015, fa trenta-tres anys que els valencians tenim capacitat d’autogovern gràcies a l’estatut d’autonomia de 1982. Hem recuperat part dels nostres drets com a poble des de l’abolició dels Furs de València amb els decrets de Nova Planta del 1707.
Tenim autogovern, certament. Però cal que ens preguntem de què serveix l’autogovern si no va acompanyat d’un finançament just i equitatiu, un finançament de l’estat que ens equipare amb la resta d’autonomies, un finançament que no siga una humiliació per als valencians. No volem ser més, però tampoc menys que els gallecs, els castellans o els andalusos; volem rebre el mateix tractament.
¿Com podrem atendre les famílies més necessitades? ¿Com podrem atendre l’educació dels nostres fills? Com podrem atendre els nostres malalts? ¿Com podrem crear les infraestructures necessàries que fomenten el nostre desenvolupament econòmic? ¿Com podrem portar endavant polítiques que possibiliten la creació llocs de treball i evitar que els nostres fills se’n vagen a altres països a buscar treball?
Els experts diuen que el deute històric de l’estat amb el País Valencià és de prop de 16.000 milions d’euros. Sí, heu escoltat bé, 16.000 milions d’euros. ¿Vos imagineu les iniciatives que podríem portar endavant si el finançament de l’estat fóra el que ens correspon per justícia?
Els valencians aportem a l’estat molt més del que rebem i la nostra renda per capita, el nostre nivell de riquesa, és un 13 per cent més baix que la mitjana estatal. Que la mitjana de totes les autonomies. Estem sent espoliats per a finançar altres comunitats autònomes més riques o per a reforçar una solidaritat que no es practica amb nosaltres. Esta és la realitat.
Les Corts Valencianes han aprovat per unanimitat demanar al govern central la millora del finançament dels valencians. Es tracta d’un procés al qual s’afegiran tots els agents socials i col·lectius valencians: Hem de ser un clam davant de Madrid perquè es faça justícia i acabem d’una vegada per totes amb este insidiós greuge.
He parlat del País Valencià. Però, ¿i Sagunt? La nostra ciutat ha patit al llarg de molts anys els símptomes d’allò que alguns anomenen “ciutat invisible”. Una “ciutat invisible” perquè ens han marginat en les inversions públiques i ara ens trobem amb moltes mancances en infraestructures industrials, de transport, culturals… Hem de reclamar també el deute històric de les administracions públiques amb la ciutat de Sagunt.
No podem consentir que Sagunt continue sent invisible. Nosaltres, des del govern municipal, des de la corporació municipal, treballarem de valent per fer-la visible i que les extraordinàries condicions de desenvolupament econòmic i cultural siguen una realitat.
Per tots estos motius este Nou d’Octubre, dia dels valencians, hem volgut que siga reivindicatiu, però esperançador alhora. Hem volgut trencar aquell silenci antic i molt llarg del que parlava el nostre estimat Raimon i que la nostre veu s’escolte amb fermesa pels despatxos dels governants de Madrid.
Des de la solidaritat i la humilitat, amb paraules del nostre poeta Bru i Vidal, fem una crida perquè este esperit reivindicatiu siga un clam compartit per tots que arribe al govern central. Només així podrem aspirar a un autogovern eficaç que incremente la nostra qualitat de vida i garantisca el futur dels nostres fills.
I acabaré amb unes breus paraules del rei En Jaume I que hauríem de convertir en el nostre deure: “Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”.
ÉREM, SOM I SEREM!!
VISCA SAGUNT!!
VISCA VALÈNCIA!!