Si finalment el TSJ accepta l’acord que sembla que han signat l’Ajuntament i Arcelor-Mittal, es podrà evitar un dels despropòsits més importants de la història de la nostra ciutat. I no és que l’acord siga per a llançar coets, però després que el Tribunal Suprem desestimara el passat desembre el recurs de casació, el destí de la Gerència estava absolutament en l’aire, a més de les importants inversions realitzades en els últims anys en diferents fases, que superen de llarg els quatre milions d’euros.
Cal recordar que el govern municipal, davant de l’incompliment vergonyós d’adquirir la Gerència per part de la Generalitat del PP, va decidir posar en marxa un programa d’actuació urbanística que adudicara la titularitat a l’Ajuntament. El problema és que Arcelor no va acceptar els termes proposats i un Tribunal va donar la raó a la multinacional, la qual tornava a ser la propietària del sòl i de totes les millores efectuades.
En el període transcorregut des que l’Ajuntament va prendre possessió de la Gerència s’han pres una sèrie de decisions que des de Compromís no sempre hem compartit. Per una banda el Casino ha sigut gestionat de manera pràcticament exclusiva per una societat privada sense cap tipus de contracte, en una exhibició de tracte de favor més pròpia d’altres temps. Per altra un pacte entre populars i segregacionistes va intentar destinar una part de les antigues oficines a usos administratius, una opció no prevista en el Pla Especial que comprometia a la Generalitat.
De fet, l’administració autonòmica en mans del PP s’ha excusat en esta demanda municipal per a no firmar mai el conveni que havia de resoldre de manera definitiva el destí de la Gerència. Si el PP necessitava una coartada per a seguir incomplint la seua promesa electoral, els seus companys en esta ciutat han sigut els còmplices perfectes. És més, la Generalitat ja s’ha desentés totalment del seu projecte de Ciutat de les Arts Escèniques i ha anul.lat el Pla Especial i la reserva de sòl burlant-se així de tots els ciutadans que alguna vegada havien cregut en la paraula dels dirigents populars.
I mentrestant, i a pesar dels milions invertits, este espai tan emblemàtic de la nostra història, ha anat deteriorant-se a marxes forçades sense arribar a ser plenament un espai públic, tal i com hem reivindicat des de fa tants anys una part molt important de la nostra societat. Queda molt per fer per recuperar la Gerència i els recursos necessaris són importantíssims, de manera que cal que comprometem altres administracions en la solució, sense descartar altres institucions com podrien ser les universitats.
En qualsevol cas Compromís continua apostant perquè la Gerència tinga un ús cultural i educatiu, que siga un referent en la formació artística, com sempre hem defensat i com havíem consensuat la majoria dels partits i entitats ciutadanes. La ciutat jardí ha d’estar oberta a tots els ciutadans i el Casino cal que siga un espai d’encontre de totes aquelles associacions de la ciutat que ho desitgen. Una Gerència rehabilitada de manera integral, pública i oberta realment a tota la ciutadania és el nostre compromís.
Quico Fernádez. Portaveu de Compromís i Candidat a l’Alcaldia.