1. La llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) diu en els articles:
Art. 3: la AVL té per funció determinar i elaborar la normativa lingüística de l’idioma valencià. Així com vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les anomenades Normes de Castelló.
Art. 5: les decisions de l’AVL, en l’exercici de les seues funcions hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat, per tots els poders públics, per la resta d’Administracions públiques, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic.
Art. 7b: la competència de determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes correspon a la AVL.
A partir d’aquests articles es constata que la societat valenciana s’ha dotat d’una institució, que ve recollida en l’Estatud d’Autonomia, per tal de regular tot allò que afecta a la llengua pròpia dels valencians.
D’altra banda, la mateixa llei estableix que entre els requisits que han de reunir les persones acadèmiques està el de serexperts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana y també estableix la seua inamobilitat amb la finalitat de garantir la seua independència tant del poder legislatiu com de l’executiu.
2. El Decret 158/2002, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua diu en l’article 1 punt 1 que l’AVL exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per garantir la seua objectivitat i independència.
3. El dia 31 de gener de 2014 el ple de l’AVL va aprovar el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) després de 12 anys de treball i més de 200 reunions de treball. L’obra ha aconseguit un ampli consens per part dels acadèmics i acadèmiques i, segons l’entitat, d’una banda “aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar conflictes onomàstics” i de l’altra “marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d’identitat més emotiu i potent d’un poble”.
4.La postura i les accions realitzades tant pel President del Consell, Alberto Fabra, com per la Consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mª José Català i altres membres del Partit Popular en relació a la publicació del DNV contradiuen clarament tots els antecedent que hem fet constar tant pel que fa a la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com al Decret 158/2002, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La postura del Consell, personalitzada en el President Fabra, i en la consellera Català, són una contradicció i oposició permanent a la postura de l’AVL, i també la del Consell Valencià de Cultura expressada en l’informe de 13 de juliol de 1998, previ a la creació de l’AVL, a més d’un flagrant incompliment de les normes legals que les Corts Valencianes han aprovat en relació a la realitat lingüística del nostre País.
5. Rebutgem i condemnem amb contundència les amenaces i accions violentes que s’han perpetrat recentment contra el president de l’AVL, Ramon Ferrer, i que són conseqüència de la condemna, que han manifestat alguns sectors extremistes al DNV, per constatar normativament la unitat de la llengua. Així mateix, convé recordar i advertir al Consell de la Generalitat que pel que fa a la definició de valencià, la sentència número 474/2006 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) assenyala que “l’única raó de la posició de la Generalitat és l’obstinació de la ignorància i el rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística”. A més a més, els tribunals han generat suficient jurisprudència per afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català, com el Tribunal Constitucional va concloure en 1997 que la denominació estatutària de “valencià” en referir-se a la llengua no és una denominació excloent. Com també, l’última sentència del Tribunal Suprem, de 2012, on es reitera que el valencià i el català són la mateixa llengua.
6. El preàmbul de la Llei de Creació de l’AVL, transcrivint l’informe del CVC, diu que el valencià, la nostra llengua, és freqüentment utilitzat com un motiu de discòrdia entre valencians, en comptes de ser la característica comunitària desitjable d’identificació i d’unió. Des de Compromís coincidim amb la necessitat que s’expressa quant al sentit de desactivar aquest conflicte socialment esterilitzador perquè a més a més, al món que ens ha correspost viure, el món de la globalització, dels mass media, i de l’escolarització generalitzada, una llengua de baix abast demogràfic, envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el seriós perill de desaparèixer en breu termini si li afegim la dificultat gratuïta d’un conflicte greument pertorbador que es perllonga en el temps.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
1.- L’Ajuntament de SAGUNT rebutja i condemna les amenaces i accions violentes rebudes per Ramon Ferrer en qualitat de president de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua.
2.- L’Ajuntament de SAGUNT insta el Consell de la Generalitat perquè aplique la màxima vigilància i diligència per evitar la reproducció dels fets i, més encara, la seua potencial conversió en actes de més violència.
3.- L’Ajuntament de SAGUNT insta el Consell de la Generalitat a acatar els acords normatius i respectar la independència de les persones acadèmiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
4.- L’Ajuntament de SAGUNT insta el Consell de la Generalitat a prendre les mesures oportunes per tal d’apartar les qüestions lingüístiques del debat polític i partidista i afavorisca que aquestes qüestions es debatisquen dins de l’àmbit científic.
5.- L’Ajuntament de SAGUNT insta el Consell de la Generalitat a, d’acord amb l’AVL, consensuar i aplicar les mesures polítiques que han de prendre’s amb urgència per promocionar l’ús del valencià als més diversos nivells, per treure el valencià de la situació marginal en què es troba en l’esfera pública i faça efectiva l’aposta per incrementar l’ús social del valencià.