“Les lleis inútils afebleixen les necessàries”…. Eixa cita de Montesquieu ens ve al pel amb quantitat de reformes legislatives que està duent a terme el Partit Popular des d’allà on governa, Estat, Comunitat Autònoma, Diputació o Ajuntament…..
La llei de seguretat ciutadana o llei mordaça n’és una més, en podríem pensar. Després de la LOMQE, de la de Sostenibilitat en l’àmbit de l’Administració Local, de la reforma laboral, etc la llei de seguretat ciutadana ve a arrodonir una sèrie de reformes que tenen un profund calat ideològic en dos sentits. Per una banda flexibilitzar i des regular tot allò que tinga a veure amb l’economia, o amb aquelles parts d’ella que puguen garantir una mínima distribució de la riquesa (reformes constitucionals per pagar el deute, pensions, drets laborals, etc), i per altra limitar drets i llibertats universals per impedir el pensament crític i/o l’expressió democràtica.
Vist des d’aquesta perspectiva, aquestes lleis no són tan inútils, ja que donada la injustícia de les primeres, per la injustícia social i la manca d’equitat que generen, les lleis que limiten la llibertat d’expressió i de pensament són necessàries. Per què allò que un ciutadà amb una mínima consciència crítica es qüestiona és, si hauran d’acatar una legislació injusta i feta contra el benestar col·lectiu de la societat. I junt el qüestionament, està la protesta i amb la protesta, el debat, i amb el debat, la pedagogia i amb la pedagogia la democràcia, la participació i la decisió de a qui es vota, inclús, fins i tot la insubmissió davant de la injustícia que generen les lleis inútils per al poble, però útils per al poder.
Allò que estem vivint, és senzillament una lenta i programada angoixa on no només estan desmantellant l’estat del benestar, sinó que de pas l’ objectiu és el segrest de la democràcia i dels drets de la ciutadania, per a fer-nos més submisos i més imbècils del que alguns ja són, consentint i col·laborant amb el seu vot, en la formació d’aquestes majories absolutes d’uns absoluts incompetents.
Davant de retallades tan importants en drets com les que estem vivint, els cal regular i limitar la protesta. Llavors qualsevol acció, basada en la llibertat d’expressió (també la disconformitat forma part d’ella) és una acció punible, i per tant forà de la llei. Però quan la llei deixa fora de la llei els Drets Humans quina defensa democràtica ens queda davant d’una justícia que forma part del repartiment de poder? Per ara només una FER-LOS FORA DE QUALSEVOL INSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA quan arriben eleccions. El dret al vot, encara no s’han decidit a retallar-lo, aprofitem-nos, que igual ja li queda poc.