Un nou colp d’estat a la nostra democràcia ha fet Alberto Fabra al tancar la Radio Televisió Valenciana. Com bé deia Enric Morera, “no ha estat meditat, ni analitzat, ni comprovat i per això no són conscients del mal que poden fer a les valencianes i els valencians amb la desaparició de la nostra radiotelevisió pública valenciana. Per començar, el moment que siga efectiu el tancament, vora una dotzena de bancs podrien reclamar el pagament íntegre dels crèdits que té compromesos RTVV amb eixes entitats i que munten a mil milions d’euros”, i perqué no parlar dels contractes ja firmats per la RTVV que s’han d’executar i pagar.
Les dades d’eixes quantitats estan registrades a la pàgina 14 de l’apartat de RTVV del Compte General de 2012 de la Generalitat Valenciana. A 31 de desembre de 2012, RTVV tenia préstecs per valor de 991.563.203 euros amb una dotzena de bancs de l’estat espanyol i europeus i tots estan avalats per la Generalitat Valenciana.
Però el que verdaderament esta llevant-nos aquest tancament és una part del nostre autogovern, d’ací uns dies celebraran el dia de la Constitució espanyola que en el seu article 149 diu que l’Estat té competència exclusiva sobre les matèries (…) i cita a l’apartat 27a. Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en
general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les comunitats autònomes. És a dir, la constitució de l’estat espanyol deixa la via lliure per a que cada autonomia tinga la seua televisió pública.
On vorem ara series i pelicules en valencià? on vorem dibuixos animats en valencià? on vorem l’oratge que fa a Segart, Estivella, Benavites? on vorem les noticíes més properes a nosaltres? on escoltarem els partits del Valencia CF? o, on vorem els partits d’handbol del Fertiberia Puerto Sagunto? i la nostra setmana santa, on la vorem? i les nostres falles? i les nostres tradicions? qui serà ara qui done veu als sense veu de la nostra ciutat?
El verdader drama es que pobles i comarques valencians és queden sense veu, sense imatge no podrem gaudir de tot allò que ocorre a esta part del Sènia
Han aconseguit el que no volien, que tots els valencians i valencianes ens juntem per una televisió pública. Volem un País Valencià, Regió, Comunitat Autonoma o Regne, però el volem per als valencians i valencianes.