El 2025 és un any crucial per a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, ja que marca el 30é aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín. Aquest document, adoptat per 189 governs durant la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona en 1995, continua sent el pla d’acció més progressista per a l’avanç dels drets de les dones i xiquetes a tot el món. Aquest aniversari es compleix en un context d’inseguretat i crisi acumulades que generen desconfiança en la democràcia i redueixen la participació cívica.
El lema de Nacions Unides d’enguany és “Per a les dones i xiquetes en TOTA la seua diversitat: drets, igualtat i empoderament”, representa una crida a l’acció per ampliar la igualtat de drets i oportunitats per a totes i per un futur feminista en el qual no es deixe a ningú arrere. L’empoderament de la pròxima generació és el nucli d’aquesta idea: la joventut, especialment les dones joves i les xiquetes adolescents, serà protagonista de canvis duradors.
En l’actual context polític, amb l’augment de la crispació i el soroll del negacionisme, hem de ser conscients que la lluita feminista és més necessària que mai. Hi ha qui vol desfer els avanços aconseguits per aquesta lluita, però les i els demòcrates tenim l’obligació de situar-nos enfront d’ells, vetlant i lluitant per no fer un pas enrere en els nostres drets. Enfront de les persecucions contra l’exercici dels nostres drets sexuals i reproductius, enfront de la passivitat dels governants davant de l’assetjament de qui necessita exercir el dret a interrompre l’embaràs i enfront de qui nega el masclisme en les institucions públiques valencianes.
Cal seguir avançant en el repte d’aconseguir una societat veritablement justa i igualitària sense violències masclistes. La participació en la vida pública i la independència econòmica són elements clau per a l’emancipació de les dones. Una ocupació de qualitat, estable i que facilite la conciliació de la vida personal, laboral i familiar ha de ser una prioritat per a les administracions. Però la realitat ens mostra que, amb més de 10 milions de dones donades d’alta a la seguretat social, l’escletxa salarial entre dones i homes segueix sent una realitat; per a aconseguir la igualtat salarial encara ens queda un llarg camí de reivindicació i lluita.
L’escletxa salarial continua estant per damunt del 18,4%, els llocs de presa de decisions estan ocupats bàsicament per homes i les tasques de cura i la llar són assumides majoritàriament per dones. En definitiva, les dones cobren de mitjana anual el 20% menys del que cobren els homes, la qual cosa implica que des d’octubre fins a final d’any, les dones treballen gratuïtament. Aquesta situació condiciona les pensions futures.
Per tot això, per a aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes, cal canviar els usos dels temps. La diferència d’ús del temps entre dones i homes actua en detriment del desenvolupament formatiu, professional i personal de les dones. És necessari canviar la perspectiva tradicional que associa les dones amb les tasques de cura; la coresponsabilitat i la conciliació encara hui són assignatures pendents.
Pepe Gil
Portaveu del grup municipal Compromís per Sagunt