Commemorem el 8 de març amb el caràcter festiu i reivindicatiu que el Dia Internacional de les Dones comporta. Un any més fem nostre el concepte de Nacions Unides sobre igualtat substantiva que consisteix en convertir la igualtat nominal de les nostres lleis en una igualtat real. Per aconseguir-la, cal actuar en tres esferes interrelacionades: corregir la situació socioeconòmica en què les polítiques neoliberals han situat a les dones, lluitar contra els estereotips masclistes, sexistes i totes les manifestacions de violència de gènere i treballar l’empoderament de les dones per tal d’enfortir la seua participació i representativitat. Per poder assolir la igualtat substantiva, no només és necessari fer més sinó, també, fer-ho millor.
Hem d’analitzar els problemes des del seu arrel i posar-los el nom que els correspon, encarar les solucions i no tindre por a fer els canvis necessaris. El problema té nom i es diu discriminació. Una discriminació lligada a la desigualtat, el patriarcat, el masclisme…. i que va en augment.
Als últims anys s’han disparat totes les bretxes de gènere, desenes de dones són assassinades cada any i també, anualment, augmenta el nombre de menors assassinats, fills i filles de maltractadors. El discurs masclista segueix sent assimilat de manera normalitzada i s’han fet habituals les fustigacions a les feministes i les defensores dels drets de les dones.
La solució a la profunda desigualtat entre homes i dones es diu feminisme. Han estat molts els intents d’eliminar la consistència ideològica i la tradició política i intel·lectual del feminisme així com la seva llarguíssima lluita social. És hora de parlar clar i de posar solucions a l’abast d’esta greu problemàtica social. El fum i la confusió no són, o no haurien de ser, instruments polítics.
En aquests anys s’han aconseguit moltes mesures: La Llei Integral contra la Violència de Gènere, la Llei d’Igualtat, la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, la Llei de Matrimoni entre persones del mateix sexe, la Llei de Dependència, el Pla Concilia, el Pla d’Educació 0-3, la implantació de la Coeducació i l’Educació per a la Ciutadania.
Totes les lleis, tots els avanços, constitueixen passos decisius cap a una societat més digna, més justa, més igualitària, canvis que van millorar la vida de les persones, que van millorar la nostra societat. Tanmateix, resulten clarament insuficients.
I precisament això ens empenya a seguir reivindicant i proposant mesures que situen la igualtat com a eix prioritari d’actuació que, a més a més, s’estenga de forma transversal a la resta d’accions polítiques i polítiques públiques.
Sempre contra el masclisme significa impulsar un gran Pacte Institucional, Polític i Social contra totes les violències de gènere, un Pacte d’Estat que aconseguisca eradicar la manifestació més extrema de la desigualtat.
Sempre contra el masclisme suposa apostar per una economia de la Igualtat que elimine les barreres d’accés al mercat laboral, les dificultats en la permanència i la promoció dels llocs de treball, que acabe amb les diferències salarials i la rèmora històrica que les dones es responsabilitzen quasi en exclusiva de la cura dels fills, filles o persones dependents.
Sempre contra el masclisme vol dir que sense dones no hi ha democràcia. Volem una democràcia paritària, una democràcia participativa per la qual és necessari realitzar un nou pacte social que incloga a les dones. Un Pacte de Gènere que supose el reconeixement de la plena ciutadania i tinga per objectiu aconseguir la representació equilibrada entre homes i dones en tots els àmbits, en totes les institucions.
Sempre contra el masclisme inclou acabar amb el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, manifestacions inequívoques de la violència de gènere. Inclou treballar en l’eradicació d’una de les més cruels i, esperem, últimes formes d’esclavitud.
Sempre contra el masclisme obliga a construir un sistema coeducatiu que garantisca la formació en igualtat entre els sexes en tots els nivells (d’infantil a universitari), que incorpore els interessos, coneixements i història de les dones al currículum, que proporcione una formació afectiva-sexual que contemple la perspectiva de gènere i la diversitat des dels primers cicles i ensenye a resoldre els conflictes de forma pacífica i no sexista, constituint la millor prevenció contra la violència de gènere.
Sempre contra el masclisme ens impulsa a defensar la llibertat d’elecció de les dones sobre la seua maternitat; reconèixer i respectar els drets sexuals i reproductius. Ja ho deia Clara Campoamor quan demanava el vot femení: “la República no pot defraudar les dones”. La democràcia, tampoc. Volem una societat en la qual les dones visquen lliures en tots els sentits, i molt especialment, de violència. Una societat que construirem, en honor a totes les dones que van lluitar per la igualtat, fent un reconeixement a la lluita histórica de les dones, sense fraus ni defraudacions. Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.
Sempre contra el masclisme per la Igualtat Real i Efectiva!
Un dret, una necessitat, un imperatiu.