Sagunt: capital de la romanització

Arse/Saguntum va ser una de les més importants ciutats iberoromanes d’Hispània pertanyent a l’àmbit cultural de l’Edetània. S’han trobat vestigis arqueològics que daten del segle VI aC. Va estar habitada sense interrupció fins a la seua romanització i es va convertir en el nucli més antic i més actiu de l’àrea valenciana. De fet, manté en el seu paisatge actual elements de l’antic urbanisme públic en condicions aptes per a la seua divulgació: restes de la muralla ibèrica, el fòrum, el teatre romà, el circ, restes del pont romà, la calçada, la Domus dels Peixos, restes de la configuració urbana, restes de l’antiga necròpolis, un mur del temple de Diana.

Una de les singularitats més importants d’Arse/Saguntum és el fet que es tracta d’un centre edetà que assumeix la civilització romana sense perdre la seua identitat. A més, va ser la primera ceca o fàbrica de monedes que va emetre moneda a la península Ibèrica. Una de les claus que expliquen la seua gran rellevància històrica és la relació de la ciutat ibera amb la mar a través del port ubicat al Grau Vell. Aquest port es va convertir en un empori (segles IV i III) fonamental per a les transaccions comercials entre els pobles del Mediterrani: ibers, fenicis, púnics, grecs… Hi ha troballes arqueològiques que testimonien contactes amb Marsella, Roses, Eivissa i Itàlia, a més d’altres ciutats fenícies de l’Estret i de l’àrea d’influència ibèrica.

La importància de la ciutat també es reflecteix en les abundants referències dels historiadors clàssics, sobretot després de la destrucció pels cartaginesos i la seua glorificació posterior amb l’objectiu d’ennoblir-la per la seua fidelitat a Roma. L’historiador d’origen grec Polibi fa referència en les seues Històries a un santuari dedicat a la deessa Afrodita ubicat al Grau Vell.

Titus Livi conta amb gran dramatisme el setge i la destrucció de Sagunt pels cartaginesos en la seua obra Ab urbe condita (‘Des de la fundació de Roma’). Plini el Vell fa esment en la seua Història Natural a l’existència d’un antic temple saguntí dedicat a la deessa Diana, la qual cosa demostraria una antiga tradició religiosa compartida amb el món grecollatí. Però no són els únics. També trobem l’empremta de Sagunt en altres autors, com els poetes Marcial, Juvenal i Fronton, que posen en relleu el paper de la ciutat com a centre productor de vi i ceràmica per a exportar a Roma.

Sagunt recull els mèrits històrics suficients, objectius i rigorosos, per a ser considerada Capital Valenciana de la Romanització. És hora de proposar-s’ho molt seriosament i treballar perquè Sagunt siga declarada Capital Valenciana de la Romanització.

Arxivat en: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *