“A la gent l’empobrixen perquè després voten aquells que els han afonat en la pobresa.”

No sé si serà cert, però aquesta afirmació sembla que la va pronunciar Francesc, el Papa argentí amb nom de sant pobre i formació jesuïta. El fons del missatge és certament molt dur perquè apunta a la perversitat d’un sistema que no dubta a usar tots els recursos de què disposa per a perpetuar-se en el poder. Allò que ara s’anomena la casta, és a dir, el conjunt de forces polítiques i econòmiques que controlen el poder, és capaç de convéncer els seus damnificats que les seues decisions són no sols les úniques possibles i les correctes, sinó a més les que els convenen, per molt que la tossuda realitat confirme que no és així.
No és la primera volta que el nou pontífex es pronuncia de manera semblant, però també diuen que el fundador del cristianisme va afirmar que seria més fàcil que un camell entrara pel forat d’una agulla que un ric fóra acollit al regne dels cels. I és que com diuen en castellà i mai millor dit: una cosa es predicar y otra dar trigo, o del dicho al hecho hay un gran trecho, o … I si hi ha encara algun dubte que li pregunten a Rouco Varela, tot un expert en qüestions teològiques i sembla que aspirant a ocupa de la residència on ha morat els últims anys i de la qual ara sembla que no el poden fer fora no amb aigua bollint. Diuen que s’ha posat en contacte amb una associació de desnonats, crec que es diu la PAH, però no s’ha pogut confirmar la notícia

No sé si el Papa s’haurà parat a pensar de quina manera es concreta la seua afirmació, però si llegira Italo Calvino potser ho comprendria perfectament. El savi escriptor italià va reflexionar sobre el tema i va arribar a la conclusió que el poder intenta ocultar les seues misèries arruinant l’educació dels ciutadans, i que darrere dels retalls en matèria d’ensenyament no cal buscar excuses pressupostàries, sinó un pla deliberat per empobrir intel.lectualment la població.

I això és justament el que fa la dreta predemocràtica que ens governa: destruir l’escola pública, massificant les aules, omplint patis de barracons, suprimint places de professorat i no substituint les baixes, reduint els reforços, etc. Un poble format és un poble responsable, digne i crític, difícil de manipular i incapaç de votar aquells que l’afonen en la misèria.

Però després van a missa, es confessen i combreguen, i porten els seus fills i filles a escoles d’ordre, amb uniforme, segregats del poble i educats per reverends pares i reverendes mares. Potser els caldria llegir els evangelis, sobretot ara que Joan Francesc Mira n’ha fet una magnífica traducció al valencià.

Posted from WordPress for Android

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *