Moció dependència

Quico Fernández: “No podem consentir que el PP  incomplisca la LLei de Dependència i deixe tirats  milers de ciutadans, especialment valencians, perquè és ací on la llei s’ha retardat més. El PP demostra cada dia que és un partit immoral, sense cor, i no té cap sentit de la justícia ni de la solidaritat, perquè són els sectors més desprotegits els que més van a pagar l’impacte de la crisi.” Per la qual, presentarem la següent moció al proper Ple de Sagunt.

EN/NA FRANCESC FERNANADEZ I CARRASCO, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE LA C.M. BLOC-COMPROMÍS EN L’AJUNTAMENT DE SAGUNT, A L’EMPARA DEL QUE ESTABLEIX LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE RÈGIM LOCAL I EL DECRET 2568/1986 D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC DE LES ENTITATS LOCALS, PRESENTE AL PLE DE LA CORPORACIÓ LA SEGÜENT

MOCIÓ

La llei 39/2006, (LAPAD) suposa el major avanç en protecció social a Espanya en els tres últims lustres, generant drets subjectius i havent dictaminat a més d’un milió de persones en situació de dependència, dels quals 760.000 ja són beneficiaris de una prestació o servei.

No obstant això, quan el Sistema d’Atenció a la Dependència hauria d’haver arribat a la maduresa, en complir més d’un lustre des de l’aprovació de la Llei, està patint un acusat procés de deteriorament que amenaça amb fer malbé totes les expectatives i el potencial que durant aquests anys ha generat en atenció a les persones en situació de dependència i en la creació d’ocupació. Aquest sistema està sent esquarterat a colps de Reial Decret, generant inseguretat en les persones, en les institucions i fins i tot en les empreses que actuen en el sector. A això s’uneix la persistència i agreujament d’alguns dels problemes estructurals d’aquest sistema, en particular la desigualtat entre territoris autonòmics.

Problemes que no solament no se solucionaran, sinó que es veuran agreujats perquè és, de fet, una derogació encoberta de la Llei, que reduirà el Sistema a la mínima expressió, reduint els seus costos i anul·lant aquest impuls de modernització de l’Estat amb els seus beneficis en la protecció social i qualitat de vida de les persones en situació de dependència i les seues famílies, i també en convergència amb els països del nostre entorn pel que fa al model econòmic i la generació d’ocupació.

El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, publicat el 14 de juliol de 2012, pel que fa al Sistema d’Atenció a la Dependència conté mesures que són desconsiderades i cruels amb les persones més vulnerables, alhora que són antieconòmiques, de manera que la utilització en el text legal d’expressions com “millorar” o “sostenibilitat” són un insult i una mofa cap a la societat en el seu conjunt i molt especialment cap les persones dependents, els seus familiars i cap els/les professionals del sector dels serveis socials.

Entre les mesures adoptades, destaquen com especialment inútils i sagnants les següents:

  • L’ampliació a dos anys el termini per resoldre els ajuts farà que desenes de milers de dependents muiren sense atenció. (3 de 4 beneficiaris són majors de 65 anys, i el 54% majors de 80).
  • L’increment de les aportacions dels usuaris i els descomptes sobre les prestacions a percebre, portant al límit de la capacitat real les economies familiars. El repagament incrementa de manera important les aportacions i afectarà el patrimoni de les persones dependents provocant la descapitalització de les famílies.
  • L’eliminació de les compatibilitats entre serveis, que impedeix la complementarietat entre serveis i la necessària flexibilitat i atenció personalitzada a les persones dependents.
  • La reducció de la quantitat de les prestacions econòmiques per cures en l’entorn familiar en un 15%. El Ministeri s’ha permès fins i tot criminalitzar els familiars  que atenen les persones dependents parlant públicament de “frau” en aquestes prestacions, posant en dubte la dedicació i l’afecte que proporcionen centenars de milers de familiars d’afectats/des. La reducció afecta 435.180 persones que veuran reduïdes les prestacions que reben una mitjana de 55 € al mes.
  • A més l’Estat deixa de finançar la Seguretat Social dels cuidadors familiars que afecta 180.000 persones, el 94% dones.
  • En matèria de finançament del sistema, es redueix el nivell mínim en més d’un 13%. A dels 283 milions retallats del nivell acordat, hem de sumar altres 200 milions de reducció en el nivell mínim garantit i 227 milions de quotes de seguretat social de cuidadors que es deixaran d’abonar.
  • Totes aquestes mesures, a més de suprimir nivells, baixar intensitats i eliminar incompatibilitats, suposen de manera immediata una retallada de 1.000 milions d’euros i la desatenció als més de 270.000 del “limbo de la dependència” – persones que se’ls ha reconegut el dret i estan pendents de rebre la prestació o servei-que no rebran ajuda en els pròxims dos anys i mig, per la qual cosa es pot afirmar amb absoluta desolació que l’esquarterament de la Llei de dependència suposa la fi del major avanç en protecció social que s’havia produït a Espanya en els últims anys.

Considerar inviable la promoció de l’autonomia personal i atenció de les Persones en situació de dependència que la Llei reconeix com un dret, representa un pas enrere de dimensions històriques al concepte constitucional de l’Estat Social, carregant de nou sobre les famílies la cura de les persones en situació de dependència sense cap suport, i traslladant la cobertura de les necessitats més bàsiques de les persones a les iniciatives caritatives i solidàries de la pròpia ciutadania. Això és retrocedir a les pràctiques predemocràtiques assistencials i de beneficència que van marcar el retard d’Espanya respecte a països europeus del nostre entorn.

Per tot això, proposem al Ple els següents

ACORDS

  1. Instar el Govern d’Espanya perquè retire les últimes retallades a la LAPAD en el Reial decret llei 21/2012, de 13 de juliol, de mesures de liquiditat de les administracions públiques i en l’àmbit financer.
  2. Instar el Govern Central perquè no aplique les retallades i l’eliminació de les partides de finançament del Nivell acordat, suprimint l’aportació que l’Administració General de l’Estat realitzava per al finançament de la Llei de Dependència per a tot Espanya per un valor de 283 milions d’euros.
  3. Que qualsevol mesura de modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència que afecte algunes de les seues essències, es duga a terme mitjançant la seua tramitació, debat i, si és el cas, aprovació al Parlament, sense utilitzar la drecera de la modificació a través de Decret. I que es duguen a terme amb un nivell de consens similar, almenys al que es va aconseguir en la seua aprovació.
  4. Donar trasllat d’aquest acord al Govern Central, al Govern de la Comunitat Valenciana, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, així com a la Federació de Municipis i Províncies.

SAGUNT a 20 de setembre de 2012

Francesc Fernàndez Carrasco.

Arxivat en: General, Local, Plens Sagunt, Sanitat i Benestar Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *